7.9.07

un dia més ...

Avui torna ser un d'aquells dies que costa tirar endavant,
un dia que el dolor ho fa tot més difícil,
i els calmans i pastilles preses per descomtat que també,
un dia al qual et descobreixes una cosa nova, i penses que solsament tinc 31 anys, que encara sóc jove però que el dolor em fa difícil els dies.
...
Suposo que demà m'aixecaré amb més humor,
m'arreglaré per la boda de diumenge
i també veure les meves amigues ...
els dos dies fora ajudaran a animar-me una mica,
...
a vegades l'estar a casa i sola només ajuda a pensar més en les coses,
a notar més el dolor ...
però com vaig sentir dir en un avi que l'havien separat de la seva muller per qüestions burocràtiques "qui em vegi no vull que estigui trist, jo sóc feliç" ...
suposo que jo puc dir el mateix, encara que avui plori sóc feliç

No hay comentarios: