21.8.07

pors ....

A vegades només pensem tonteries, coses que no tenen cap sentit
i a més de pensar-les també les fem
i ben bé no sabem el perquè
... fins que una conversa determinada amb algú o a vegades els mateixos pensament et fan donar comte que no cal fer res, només ser conseqüent un mateix amb els seus actes ...
tenir por, és el més natural, és innat, neixem amb la por a ser abandonats
i aquesta por ens persegueix fins que morim,
la por a la soledat ...
no si pot fer molta cosa, som com som i els que ens envolten ens han d'estimar així
i nosaltres acceptar que volen marxar
sempre quedarà el consol de saber que el món es mou constantment i en tot apareix gent que es queden més o menys temps al nostre cantó
... no m'esfonsaré,
no val la pena, per ningú a menys que sigui per jo mateixa

No hay comentarios: