14.5.07

un dia qualsevol

Un dia qualsevol,

m’aixeco, mirant per la finestra

m’adono que allà fora hi ha tot un món.

Perquè penso allò en aquell dia?

Potser perquè els fulls estan en blanc,

no puc escriure aquella història tancada en dins els meus temors.

Però, d’aquí un instant,

continua la monotonia de cada dia,

em poso a treballar

i de cop alguna cosa canvia,

potser el destí, la sort o simplement el pare que confia amb mi.

Una trucada,

no em podia imaginar que el so del telèfon

podia canviar un dia

que cada vegada era més igual a l’anterior.

Descobrir el món?

Tenia la possibilitat de relatar la vida d’unes persones

en les seves llars a punt de ser enderrocades.

No se com, ni el perquè,

els meus dubtes, pors, inseguretats van desaparèixer

i sense dubtar-ho

estava en una altra ciutat, un altre idioma,

allí sola ...

M’aixeco al matí,

no és un dia qualsevol,

miro per la finestra

i m’agrada el que hi veig

estic vivint dins aquell món.

I ara els fulls estan plens de vida

la dels altres i la meva.

No hay comentarios: