12.5.07

la meva cançó

Potser era un dia clar, no un dia qualsevol
jo no en tenia prou
pujant al primer tren, vaig deixar el meu passat
i el vent que trenca el cel quan l'estiu se'n va.
Però de cop he sentit la meva sang anar de pressa,
però de cop he vist al mirall algú semblant a mi.
Miro les meves mans encara hi puc creure
Miro al meu davant encara hi puc confiar
però demà potser s'acabarà si no marxo per sempre
i demà serà el meu demà on pugui descansar.
Tornaré i sentiré el vent del nord
tornaré i aniré amb el cap ben alt.
Un dia tornaré i sentiré allò que es meu
Tornaré a pertànyer a algun lloc ben aviat
un dia tornaré
Sempre m'has vist i no et pots imaginar
com un home es pot sentir lluny de la seva llar
Però un dia tornaré, aniré amb el cap ben alt
com el sol que trenca el gel quan l'hivern se'n va.
I, de cop, vull sentir de prop la terra que és meva
I, de cop, em vull sentir de cop pertànyer a algun lloc.
Puc veure sobre el mar allà on creix el capvespre
Puc veure més enllà on dorm el dia clar;
i demà ja no serà demà si no puc dir per sempre
i demà no hi haurà demà que si pugui comparar.
SAU

La meva cançó vaig dormir molts dies pensant que jo seria aquella, que jo seria qui tornaria a començar ....

No hay comentarios: