21.12.07

bonica foto pel Nadal!


amb el permís de la Maribel penjo la fotografia en senyal del Nadal ... que maca ha quedat!

feina

Per fi s'ha acabat la feina!!!!!!!
vacancessssssssss
Sempre passa el mateix, quan dius aquest cop no treballaré tant, aquell cop et surt més feina ...
la qüestió es que vaig anar agafant gent i més gent,
i ara un t'explica la seva vida,
l'altre és exigent, i a part de demanar-te la feina amb perfecció et fa un seguiment d'allò, ... fins al punt que no em connectava al msn per no tenir que donar explicacions sobre com està o com no està la cosa.
Bé, fins al pròxim quadrimestre
uns dies de vacances merescudes aquest any!!!!!!

18.12.07

un passeig

Per fi ha sigut el dia!
Vaig donar una mini volta pel carrer,
l'aire a la cara, el fred,
mirar les coses diferents de com estaven
les novetats
les llums de Nadal,
un cafè de bar,
la conversa,
la companyia,
pensar que em poso de roba i que no sigui per anar al metge,
baixar l'ascensor i pujar el cotxe, per distreure't solament
... una sèrie de coses quotidianes
que un dia normal ni te'n dones compte de l'importants que són
i ara penso?
demà més?
la resposta la sabrem demà,
en principi tot sembla que les aigües tornen a la seva calma!

12.12.07

... no cal dir res més

"Només tu"
Sé que només tu pots fer-me riure tant.
Sé que només tu em coneixes de veritat.
Sé que només tu ets capaç de compartir
les penes, la tristesa quan no me’n puc sortir.

Tens capacitat de donar tranquil·litat,
de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas.
Tu tens la virtut de fer-me oblidar
la por de la foscor i em dónes claredat.
Sé que només tu em pots entendre bé
i sé que només tu ets la meva raó de ser.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

Sé que només tu saps demanar perdó.
Sé que només tu entens aquesta cançó.
Sé que només tu em dónes protecció,
m’ajudes a fugir, m’apartes del dolor.

Tens capacitat de donar tranquil·litat,
de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas.
Tu tens la virtut de fer-me oblidar
la por de la foscor i em dónes claredat.

Sé que només tu em pots entendre bé
i sé que només tu ets la meva raó de ser.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

I passaran els anys i sempre estaràs
buscant un pla, perquè es facin realitat
els somnis que solíem tenir abans d’anar a dormir,
pensant en el temps que ens queda per seguir sent així.

En silenci i sense dir ni una paraula.
Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar.
Són vint anys de grans vivències que queden atrapades
en records que ja mai més oblidarem.

Sense parlar-nos, tan sols mirant-nos,
podem arribar a entendre que mai
ni res ni ningú a la vida ens separarà.

(cançó de la Oreja de Van Gogh, pel
disc la marató de tv3)

van passant els dies ...

I ja són 3 mesos i encara no hi veig fi,
no em vull desesperar, vull ser optimista, però em costa tant, de tant
és aquella sensació que un dia em vaig posar en aquest camí sense saber com i ara no se com sortir-ne, i sobretot que algú està dirigint el meu futur, no sóc jo mateixa qui tria tot això, ni molt menys!

30.11.07

30 novembre ... part III

Avui la meva amiga a sigut mare!
El petit Gerard ja es a aquest món ... es trobarà el món que es trobarà una mica destrossat depèn de com t'ho miris, ...
el que si que es troba és una família que l'estimarà i li donarà el caliu que tothom es mereix, i que entre tots farem que el seu món sigui el més just possible amb ell i que ell faci just aquest món!

MOLTES FELICITATS SÍLVIA

Que ho poguem disfrutar tots plegats la vostra felicitat

30 novembre ... part II

Avui és el sant de la meva tata!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
la meva peque!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

FELICITATS!!!!!

encara que celebris la versió masculina del teu sant Andreu

30 novembre ... part I

Aquest dia a donat per força comentaris ...
comencem ...
Avui s'ha inagurat el nou museu diocesà i comarcal de Lleida, per fi a les nostres terres tenim un museu integral sobre la història ...
i també per fi un conseller parla clarament de que les obres que reclamen a l'Aragó no van ser expropiades, perquè fins ara ho deien per la boca petita, tant petita que ningú ho sentia. Per exemple si jo compro algo a algú allò es meu no???
i si algú em regala algo a canvi d'un favor que li faig, es meu no?
Doncs on està el problema?? qui no entén que??
Només em fa por que al final ningú defensarà Lleida, ... ja hi estem acostumats ...
però m'enfadaré igualment!!!
De moment, ja tenim un magnífic museu, espero poder-lo veure algun dia

25.11.07

qualsevol nit pot sortir el sol!

Ja se que el títol d'aquesta cançó està encaminat cap a un altre tipus de missatge però jo me l'adapto en el meu sentit ...
És el que estic esperant, que per fi tot torni a la normalitat, pugui fer ni més ni menys que el d'abans, i per tant després de tant dies per mi serà com si aquella nit sortís el sol!!

20.11.07

invitació







Si estuviese allí iría a verte, seguro que estuvo muy bien,

me conformo con ver la invitación …

16.11.07

quan el negre ja no és tant negre ...

Quantes ganes tenia de sentir que el final està aprop! que de moment res s'espatlla ... dona energia, aire, pots respirar ... se que a la mínima que sorgeixi alguna cosa tornaré a tirar avall, a ensorrar-me però de moment agafo energia per quan arribi aquest moment, i sinó arriba millor! A partir d'ara ja se a que me d'afrontar, se que això es pot tornar a repetir en qualsevol moment, he d'estar alerta, comença una altra etapa que ben bé no se on em dura ...

11.11.07

sempre tu ...

Ja fa dos mesos que tot va començar i de moment no hi veig final ...
no puc dir que és el moment més dur que he viscut però força,
gràcies a valtres tot és més suportable
i sobretot tu ...
les teves trucades, missatges, e-mails
visites,
abraçades,
carinyo que em demostres i que em tens
... sempre tu
un dia ja em vas dir "que era l'amor més pur que podies tenir"
ara jo et dic ... (queda molt tòpic i típic, ja que hi ha moltíssimes més persones que m'ajuden a seguir, i cadascuna d'elles ho fa a la seva manera, igual d'especial i igual d'important), però et dic: "sense tu no tindria sentit seguir!!!"

31.10.07

la castanyada

ummmmmmmmmmmm
m'encanten els panellets,
és un dels dolços que més m'agrada!!!!!!!
sort que només és una vegada a l'any ...
... la foto no és dels panellets de la meva mama
que els fa boníííííííííííísssssiiiimmmmssss
però ja fa el fet per a que la boca es faci aigua
mirant-los!!!!!!!!!!!

Estimada amiga ...

T'ha tocat, avui vaig per tu Rosa,
com es pot imaginar el títol dient "estimada amiga", en aquest cas és en sentit irònic, encara que ja saps que també ho ets ...
L'altre dia, mirant "porca misèria" vaig pensar "això és el que li succeeix a la meva amiga", ... el personatge del Pere havia d'anar a veure el Xavier, que està en plena malaltia de càncer, sap que hi ha d'anar però no sap com i ho va allargant, avui no puc, demà tinc feina, dona-li records, ... inclús somia que el visita i llavors te una crisi de salut, al final hi va, una visita curta i sense entrar en profunditat en cap tema, se'n va ... però després torna a tocar el timbre i es sincera dient-li em sap greu no sabia que dir ni com venir, a partir d'aquí comencen a xerrar i passar tota la tarda junts ...
La meva situació no és tant dramàtica com la del personatge del Xavier, però a la meva amiga li succeeix el mateix que el Pere, o almenys és el que jo crec, no saps com tractar a algú que en aquest moment no està precisament bé, i deus pensar que si "ignores la situació" és com si no estigués passant.
Jo he intentat que tinguessis alguna mena de contacte, enviant sms parlant d'altres coses, no explicant-he la meva situació real, però tot i així tu segueixes igual ... algun dia descobriràs que la situació existeix i ... no et puc dir que no seré allí quan em necessitis perquè no se el futur i jo em regeixo per la norma que "el que a mi no m'agrada que em facin intento no fer-ho", però qui sap ..... .....

30.10.07

"héroes del silencio"

" ... y no hay oración
capaz de decidir por mí
¡oh, señor!, no queda otra opción
y jamás me vuelvo a arrepentir ... "
Una estrofa com una altra d'una cançó d'héroes ... avui estava al solà prenent el sol i escoltant "senderos de traición", me relaxat, se m'ha passat l'estona aviat i he pensat en aquella època ...
Em vaig introduir amb aquest grup de les mans del meu cosí a les estades que fèiem a Saragossa, ell és uns quants anys més gran que jo i aquest era un grup dels que escoltava, junt amb "Loquillo", " el último de la fila" i altres ... i va ser en aquells estius que vaig començar a escoltar les seves cançons.
En aquella època, més o menys els 14 o 15 anys dir que t'agradaven aquests grups no quedava massa bé entre les meves amigues, t'havia d'agradar un grup on el cantant "estigués bo", ... cosa que jo odiava, era súper fan de "Sau" i reivindicava que m'agradava les seves cançons no el Carles ...
tornant a "héroes", encara no se dir ara que és el que m'agradava de les cançons, eren diferents suposo, volien trencar un estil, unes normes, i jo escoltant-los també! Dels tres grups que he anomenat fa un parell d'anys vaig assistir al concert de Loquillo, amb un escenari petit, poc públic, un concert esplèndid, un dels que m'ha agradat més, era ell, pura essència ... no tinc menys paraules per Manolo Garcia, ja no els vaig veure com a "el último de la fila" sinó en solitari, i considero un concert per repetir ... estic segura que m'hagués agradat assistir a un dels concert "de héroes" ...
ara han tornat i no tinc la intenció de retornar a aquells temps, ni comprar la col·lecció sencera dels cd's que fa el diari el País (amb el primer aprofitant l'oferta de llançament ja en tinc prou), però si que recordaré que va ser d'un dels grups que deia que m'agradava amb la boca petita!!!!!!!!!!!!

27.10.07

un sentiment

Davant els mals moments sempre busques la gent, necessites la gent, els amics, els familiars, els coneguts, però necessites algú, ... una frase, un missatge, una trucada, un com estàs, ... tot és més important que com ho seria en un altre moment.
I com sempre mai falla, sempre hi ha qui et decepciona, aquella persona que n'esperés més i que resulta que no hi és ...
Tots els que hi sou ja ho sabeu, us hauré de donar 1000000000000000000 gràcies!!!!!!!
... la família, Andrea (ets tant jove, tens ganes de viure i ho fas, i suposo que et costa viure tot això, però n'has d'aprendre perquè jo et necessito i te n'has de donar compte) Maribel, Nuri, Rosa, Sílvia, David, Montse, Cristina, Mireia, Sussana, Anna (encara que amb la distància, des de Brasil i Canàries, el vostre interès i preocupació també ajuda), Sandra, la meva Sandreta que m'ha recordat (per si algun moment ho havia perdut de vista) que la família està allí i que em volen veure bé, Paquita (no puc dir gaire cosa de tu, ets la dona més exemplar, bondadosa i mil qualificatius més que mai podré conèixer, vosaltres i incloc la Magda meu ensenyat el que es donar sense esperar res a canvi (això ja ho sabia però a vegades s'oblida)) ... i segur que quan tancaré l'ordinador pensaré que m'he deixat algú per anomenar ...
fins i tot, aquelles persones que conec des de fa poc també són necessàries, perquè que faci menys temps no vol dir que no et comprenguin igual, i que la conversa en aquell moment determinat no t'ajudi igual (suposo que has captat que parlo de tu Francesc, la meva última adquisició com a amic (i també l'Albert).
En fi, que les converses sigui pel mitjà que sigui, els mimitos que m'envieu, la paciència que a vegades em demostreu és infinit en el meu agraïment, i si mai ho oblido (perquè l'espècie humana és així) feu-me un "toque" ...
i recordeu-me ...
que un dia vaig dir, que sempre estaré amb vosaltres

22.10.07

playmobil!


Un regal de cumpleanys ... un granger a algú que te granja, ... ens va semblar divertit!!
i després com dos cries jugant amb el playmobil,
aiiiiiiiiiiiii
aquells temps en que anava a casa del veïns a jugar amb la seva col·lecció, gran col·lecció!!!!!!!!

santa Laura

Aquest nom, per si no ho sabeu te molts dies de celebració,
jo per aquelles coses que fas quan ets nena, no volia celebrar-lo el mateix dia que alguna companya de classe ... coses de cries ...
en fi que el faig un dia poc convencional, 19 d'octubre, dia en que casi ningú el sap, i als propis familiars també he de recordar ...
però aquest any, (suposo que el fet de no estar bé hi te relació), em van fer un regal anticipat ... per cert una camisa molt xula ....
per dinar, el meu menjar preferit ... ravioli fresc relleno
els amics també se'n van recordar ...
com diu una amiga, tot són mimitos!!!!!!!!

petita anècdota

Ja se que em vas dir que no ho escrigués però va fer molta gràcia
... eh que si germaneta meva???
bé a tu potser no tant!!!!!!!!!
Perquè quedar-se tancat al lavabo, fa gràcia si estàs a fora d'aquest ...
només va ser una anècdota, al cap d'una estoneta de buscar enginys,
passar-te eines,
i al final ja anar a buscar al fuster del poble
vas aconseguir obrir el pany
ets la meva heroïna!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
(... encara seguim sense pany .....)

temps ...

Avui potser no és el millor dia per a escriure't, els nervis
un dia tonto
però ja fa tants dies que per feina o pel que sigui no t'escric que no vull passar-ne més ...

11.10.07

ja ha passat un mes!

Ja fa un mes!!!!!!!!!!!!!!!
i no veig punt i final ...
un mes que no surto al carrer,
un mes que pateixo més dolor del normal,
un mes sense poder fer el que feia,
un mes sense ....
...
paciència, és la paraula que més em diuen
i que més em repeteixo,
però crec que d'això ja no en tinc,
la vaig perdre fa molt de temps i n'havia anat aconseguint
molt a poc a poc
tant a poc a poc que amb un no res s'ha exhaurit
però no em queda res més que paciència
...
també et confessaré una cosa, abans que em passes
hagués cregut que m'enfonsaria totalment,
que els meus ànims anirien més al fons que el terra
i no ha sigut del tot així
m'he enfonsat però vaig tirant,
suposo que ho superaré, com porto fent des de que vaig néixer!

7.10.07

art amb pedra




a vegades l'art no te perquè estar en un museu ... aquestes imatges són de Balsareny, estan fetes amb pedra ...
simulen el poble de la Blancaneus, m'hi faltarien els set nans, que també hi eren però no van voler sortir a la foto ...
La fotografia de la vora vol simular les muntanyes de Montserrat ...
i la del costat de la caseta de la Blancaneus no se que és, però em va agradar ...

5.10.07

més ...


Una altra de les coses que em fa gràcia que sàpigues és l'origen d'aquest ram ...
ja farà un any, encara no t'explicava les coses quan va haver-hi una boda, com es podria dir: la meva millor amiga de la universitat ... han passat els anys i encara ens tenim, l'una a l'altra ...
me'l va regalar a mi, com a signe d'amistat, o també pel fet de ser allí ...
suposo que ja saps el que costa mantenir les amistats, que passin els anys, les circumstàncies i que encara puguis contar amb aquella gent que vas conèixer ...
ja saps la il·lusió que em va fer, i a més ja se sap que diuen!!!! jeje
Moltes felicitats!!!!!!!
ja fa un any que vius amb el teu príncep!

4.10.07

... durant l'absència ... començem amb alguna crítica

Durant aquests dies havia pensat que volia parlar de diverses coses,
l'11 de setembre ...
també la crema de les fotografies del rei ...
però ja han passat massa dies i han sorgit tema nous ...
El que si es interesant, almenys per mi, són les noves normes que afecten al meu carrer,
introduint direccions úniques, ficant ressalts ... i clar jo em pregunto?
per un costat està prohibit i per l'altre hi ha els ressalts ...
i quan vindré pel que anomenem la via, ho tinc tot en direcció prohibida ...
farem la volta al poble!!!!!!!!!!! i amb una riatlla!!!!!!!!
...
però de moment no cal preocupar-se per això,
tinc "caseta" per temps

3.10.07

... nous paisatges






la meva última sortida,
la boda amb records d'universitat
i un bon paisatge
... sort que vaig agafar aire d'aquelles terres ...

som aixís ... sempre em de fotografiar alguna cosa de menjar,
en aquest cas el sorbet .....
.............. i de l'endemà, una magnífica calzone!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

... uns quants dies de baixa ...

com ja saps, t'ho he anat explicant
no és el meu millor moment
i d'aquí el meu abandó
... tot i que he tornat
i de moment sense desànims
...

7.9.07

recordar vells temps

... diumenge recordarem vells temps, aquells temps universitaris,
encara que el motiu principal serà la unió de dos persones ...
i per la meva part descobrir més Bages ...

un dia més ...

Avui torna ser un d'aquells dies que costa tirar endavant,
un dia que el dolor ho fa tot més difícil,
i els calmans i pastilles preses per descomtat que també,
un dia al qual et descobreixes una cosa nova, i penses que solsament tinc 31 anys, que encara sóc jove però que el dolor em fa difícil els dies.
...
Suposo que demà m'aixecaré amb més humor,
m'arreglaré per la boda de diumenge
i també veure les meves amigues ...
els dos dies fora ajudaran a animar-me una mica,
...
a vegades l'estar a casa i sola només ajuda a pensar més en les coses,
a notar més el dolor ...
però com vaig sentir dir en un avi que l'havien separat de la seva muller per qüestions burocràtiques "qui em vegi no vull que estigui trist, jo sóc feliç" ...
suposo que jo puc dir el mateix, encara que avui plori sóc feliç

4.9.07

Descansa en pau, Candi.

No et coneixeia gaire, quan vaig entrar a treballar a Aspid tu ja estaves amb les teves aventures polítiques ...
Et vaig conèixer per l'adaptació del cotxe, jo feia poc que l'havia realitzat i et van donar el meu telèfon per poder donar una ullada a la furgoneta, i en aquestes trobades com sol passar es fa un repàs a la vida, especialment la que te relació amb la discapacitat ...
M'agradava que l'ajuntament de Lleida hagués incorporat en els seus regidors una persona amb discapacitat, a vegades quan es parla de les "quotes" de dones dins la política també penso que seria necessari ja que igual que en la resta de població hi podem trobar gent molt preparada, i aquest era el teu cas.
Només volia dedicar-te quatre paraules, i tots els de casa ja tem dedicat un record

2.9.07

petites delícies ....

ummmmmm
normalment, bé casi mai menjo postres, ni dolç, ni fruita ....
però ahir ...
la xocolata cruixent i a dins xocolata calenta
.... que per un dia de tant en tant, tot un capritx
...
també s'ha de dir que tot el sopar te el seu encant .... i les navalles
aisss que ja es passat!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

"el club de los suicidas"

Ahir vaig anar a veure aquesta pel·lícula, havia sentit alguna crítica que em va agradar i allí estava entrant al cine ... i em va agradar!
Parlar d'aquest tema sempre costa, i no és que la pel·lícula aprofundeixi molt en el tema, però si que et fa donar comte que tothom pot entrar en aquest cercle que costa de sortir, però que una petita cosa ajuda a seguir endavant, tant l'amor, un fill, ... com una sortida de sol que et fa pensar en voler seguir-les veure ...
També amb el film et fa pensar amb "la societat cruel", un dels nois del club està obés i la forma de reconeixer-la en la seva feina es dient-li "el gordo", ... amb això no pretenc dir que totes les persones amb alguna diferència física hagin de caure en una depressió i fer intents suicides, però si que afecta com som tractats per l'entorn.
... hi ha un moment de la pel·lícula on fiquen una cançó del Sabina, mentre els components del club van morint (no us dic com perquè està bé veure-ho), doncs aquell moment fa pensar!!
Bé, potser la veieu i em dieu que no n'hi ha per tant, a vegades el moment en que la mires o determinades experiències viscudes et fan més sensible ....

28.8.07

al jugador del Sevilla

Avui he tingut un dia d’aquells que costa tirar endavant, i em faig moltes preguntes de perquè? fins quan? val la pena? ... bé totes aquelles qüestions que penses quan les coses no van bé ...
Llavors he sentit per la tele que el jugador del Sevilla s’havia mort, bufa 22 anys i del cor, això si que et pot fer plantejar totes aquestes preguntes però m’imagino que els familiars en aquest moment no es plantegin tantes coses ... el seu cas no és únic, per desgràcia no ho es ...
Fa poc temps un noi d’aproximadament la mateixa edat li va pasar el mateix baixant les escales, mala sort! Estadísticament un número bastant infinit, però a qui toca toca i jo això ho se i molt!

En fi, que poques paraules més, només que segur que els seus companys i seguidors li faran un sentit homenatge ... o que millor que el Sevilla guanyi molts títols i dedicar-los-hi!!!!!!!

24.8.07

paraules!

Ahir a la nit em vas dir "ets l’amor més pur que mai puc tenir",
ben bé no se com interpretar aquestes paraules,
de moltes maneres: una pot ser com amiga, sóc allí quan em necessites i no te demanat res a canvi, tot i que ja saps que això cansa i un dia el que menys ens ho esperem tu i jo, puc ja no ser-hi.
Una altra pot ser per l’estima que em tens, sobre això saps que ha sigut, és i serà correspost, no hi ha res que ho pugui canviar, encara que ja no hi sigui.
També una altra opció seria que fossin "paraules" que en aquell moment necessitesis dir, i per descontat jo sentir dir, ...
i em vaig deixar dir, perquè no només tu necessites que t'estimin, jo també, i són moltes les vegades que la soledat és més forta que jo i em fa pensar coses que potser no són veritat, que només són un miratge en aquest desert ...
El que m’ha sorprès és la paraula "pur", de debò consideres el meu amor pur? després de tot aquest temps, el que em viscut, el que saps i el que intueixes ... d’això tampoc se que dir-n’hi, en certa manera m’agrada, m’afalaga però per l’altra banda m’entristeix ... si t’ho diré d’una forma clara no has sabut veure en mi més enllà d’una nena a protegir,
I pensava que amb tu era diferent ...
En canvi, com et vaig dir, per mi ets moltes coses menys “l’amor més pur”, segurament ho podria definir com “l’amor”, algú que està allí, encara que a vegades m’agradaria que hi fossis una mica més,
algú que escolta,
algú que se que sempre hi serà,
... o també podríem dir “algú”,
encara que això es massa impersonal i tu per mi no ho ets gens d’impersonal,
en fi, que ho saps, sóc aquí amb totes les conjuncions verbals que et puguis imaginar
(també amb passat)
... cuida-ho ...
.... un petonet pel meu “amor”

21.8.07

pors ....

A vegades només pensem tonteries, coses que no tenen cap sentit
i a més de pensar-les també les fem
i ben bé no sabem el perquè
... fins que una conversa determinada amb algú o a vegades els mateixos pensament et fan donar comte que no cal fer res, només ser conseqüent un mateix amb els seus actes ...
tenir por, és el més natural, és innat, neixem amb la por a ser abandonats
i aquesta por ens persegueix fins que morim,
la por a la soledat ...
no si pot fer molta cosa, som com som i els que ens envolten ens han d'estimar així
i nosaltres acceptar que volen marxar
sempre quedarà el consol de saber que el món es mou constantment i en tot apareix gent que es queden més o menys temps al nostre cantó
... no m'esfonsaré,
no val la pena, per ningú a menys que sigui per jo mateixa

més ....











i més excursions ...
més Reus
Barcelona,
Manresa ...

un dia de turista!

Quan no es poden fer grans viatges doncs petites excursions ... que també valen la pena i molt!!!! a part de la companyia, és clar! aisss es Reus i Salou ... amb una botella tirada a la sorra de record ...

14.8.07

la festa major

Havia de parlar de la Festa Major, però ja fa tants dies que quasi no val la pena ...
basicament el resum està en això que no va valer la pena ...
he de rectificar
el que no era "apte" per a la població amb un mínim de gust és la programació
en canvi sempre són dies per a convidar gent que fa temps que no veus,
fer aquell sopar, o simplement passar una estona.
Ara, el que si puc dir es que al meu poble, ja fa força anys era un poble on com dirien les padrines "es feia una bona festa major, era l'enveja de la comarca"
i ara podríem dir que "es fa per fer"
en fi, els temps canvien i les formes de fer també

silenci!!

... uns dies de no dir res ....................................

3.8.07

"los simpson"

Es podria dir que vaig anar la pel·lícula amb dos pistoles al clatell ...
exagero!!!
només es una forma de simbolitzar que no sóc fan d'aquesta sèrie, en canvi si ho són les dos persones que dirigien la seva pistola cap a mi ...
que em va semblar la pel·lícula? doncs per algun capítol que he pogut anar veient, ho vaig trobar bastant similar amb la diferència de la durada i que no hi ha la parada de publicitat ... que en el meu cas ... com a no aficinada ... anava bé per a "distreure" per dir-ho d'alguna forma ...
en fi, que pels seguidors segur que molt bé, i els que no ho som, almenys vam intentar possar-nos còmodes ...
Això, si he de fer una rèplica ... estimat amic ... dius: , "s’ha de reconèixer que per a un no iniciat pot resultar un film amb massa situacions sense sentit i pot acabar concloent que es tracta d’una d’aquestes bestieses que ens fan menjar la industria cinematogràfica americana cada estiu."...
1er, amb algun capítol que havia mirat no hi veig el sense sentit, fa una crítica clara i directa a la societat americana cosa que sempre es necessari, ... la pel·lícula suposo pel que em vau dir vosaltres, tracta els punts més importants de la sèrie ...
i 2on, una mica si que menjeu el que la industria cinematogràfica us dona .... ho produeixen ells no??
en fi que m'ho vaig passar bé,
però sóc així, he de queixar-me ...
quan faran una altra pel·lícula dels simpson???????? ja estic esperant-la!!!!!!!!

23.7.07

seguir ....

Fa pocs dies, la Paquita, una dona que admiro moltíssim em va dir:
"tens la família, amics, l'entorn que t'estima ... doncs busca els canvis i lluita per ells",
ella em coneix i per això em va dir aquestes paraules, te tota la raó, ... puc fer-ho, saber que vull
i lluitar per allò en tots els aspectes, tot i que em costi ...
possant-nos literaris, aixecant-me a cada pedra, essent jo més gran que elles,
més forta ...
en fi no se si ho aconseguiré,
tampoc si sola ho podré fer,
el que si se és que ho he de probar
i no pels altres,
sinó per mi mateixa, per la vida
i per algun dia trobar el meu camí, encara que sigui d'aquí anys ...
però vull sentar-me al sofà, mirar enrera i sentir-me orgullosa del que he visgut
... i sempre poder dir, gràcies Paquita per les teves paraules,
suport
i ser tu!!!!!!!!!!!
... encara que tu no ho llegeixis, no fa falta, perquè ho saps!

18.7.07

quan tens la sensació que tot s'acaba ...

Era diumenge per la nit, vaig començar a plorar sense control
sense poder parar
el cor s'accelera, tinc sudoracions, fred ...
se de que va, ... he de controlar-ho, començo a respirar i em vaig tranquil·litzant
estic una estona i torna a començar,
ara ja tinc por
el pitjor enemic la por ...
crido la meva germana, i està més per les seves coses
normal, o no? jo estaria per ella?
ja sabeu que la resposta es que si!!!
però ara no puc pensar en això ...
així estic un parell d'hores, per fi me tranquil·litzat, tot i que no consegueixo dormir ...
Que ha passat?
i perquè?
... ara per ara no puc buscar solucions, ni perques, ni res ...
només us necessito a vosaltres

5.7.07

capritx

el meu capritx .... sony erikson w300i
sóc així!!!!!!!!!

quan ja no saps que fer!

Em sap greu no saber ajudar a la gent que t’estimes, però a vegades arriba un punt que s’ho ha de fer un sol ...
tu saps que em tens aquí i també saps que el que et passa no és tant greu, tens la solució, la decisió a les teves mans, que vols més?
em sap greu que m’apartis, que no et preocupis per mi
em preguntes com estic? no, i això també dol
no se que més dir-te, seré amiga teva però tu sigueu meva també perquè sinó no es just ....
o almenys jo no li trobo
siguis valenta i afronta el que hi hagi

11.6.07

la segona meravella de Catalunya, per mi la primera!!!!!!!


han dit la segona meravella, per mi la primera i no de Catalunya sinó de tot arreu
que hi voleu fer si n'estic tant enamorada!!!!!!!!!!!! però no em podeu dir que no és maca

tot continua

diuen que el temps tot ho cura,
també diu una canço de l'Alejandro Sanz "después de la tempesta viene la calma"
no se que dir-vos ...
simplement el temps passa i t'adones que no val la pensa esfonsar-se
que ho canvies les coses o vius,
però amargar-se no serveix per res ni fa canviar les coses
en fi ... que sigui el que sigui avui estic millor
potser tu blog, potser els amics, potser el temps, potser jo ...

9.6.07

ha estat en va?

Voldria creure
que tot el què he fet,
voldria creure
que el temps que ha passat,
viscut sense enganys,
no ha estat en va.

Dia a dia,
pas a pas,
poc a poc jo l'he anat dibuixant.
Podria ser pitjor,
podria ser millor,
això és el què hi ha
no és res personal.
Voldria creure
si tornés a començar,
que tornaria a caure
en els mateixos paranys,
és el què he sentit
no és res personal.
Podria ser pitjor,
podria ser millor,
però això és el que hi ha,
ja no es pot canviar,
això es el que hi ha,
no és res personal.


pep sala ....




també serveixes

escriure em va bé
sempre m'ha anat bé
i en un dia com avui no podia ser diferent
em sento millor
i això que només he expresat els meus sentiments
només he deixat que la mà escrigués el que em feia plorar
he plorat
també diuen que sempre va bé
i me n'ha anat ...
ho trobareu trist però es real
una amiga no hi era, normal te la seva família
l'altra no contesta
i al msn ningú respon ...
en fi que només hi erets tu blog
i per tant m'has servit, ...
no se si estic millor però sobreviure ...

... descriu molt del dia d'avui ...
només mireu-la

melancolia

Ja ho he comentat algún cop, no se on em fico ni perquè ...
perquè vull fer alguna cosa ....
perquè 24 hores sense fer res és sentir-se com un es sent ...
potser no ho intento prou
tot i que em diuen que m'admiren,
perquè?
perquè visc?
jo diria que sobrevisc
avui tinc un dia "tonto", potser perquè m'estic donant compte que no faig les coses bé,
i llavors em direu i perquè no ho canvies ...
doncs no tinc valor per fer-ho,
no en se,
no es sóc capaç,
i això que diuen que m'admiren ...
gràcies per dir-m'ho, ja saps que sempre em tindràs, que la distància no ens ha saparat durant 10 anys, o més ja no se ...
i avui, ahir ens necessitavem i vas ser-hi
jo si que t'admiro

17.5.07

ara és demà

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Miquel Martí i Pol

14.5.07

un dia qualsevol

Un dia qualsevol,

m’aixeco, mirant per la finestra

m’adono que allà fora hi ha tot un món.

Perquè penso allò en aquell dia?

Potser perquè els fulls estan en blanc,

no puc escriure aquella història tancada en dins els meus temors.

Però, d’aquí un instant,

continua la monotonia de cada dia,

em poso a treballar

i de cop alguna cosa canvia,

potser el destí, la sort o simplement el pare que confia amb mi.

Una trucada,

no em podia imaginar que el so del telèfon

podia canviar un dia

que cada vegada era més igual a l’anterior.

Descobrir el món?

Tenia la possibilitat de relatar la vida d’unes persones

en les seves llars a punt de ser enderrocades.

No se com, ni el perquè,

els meus dubtes, pors, inseguretats van desaparèixer

i sense dubtar-ho

estava en una altra ciutat, un altre idioma,

allí sola ...

M’aixeco al matí,

no és un dia qualsevol,

miro per la finestra

i m’agrada el que hi veig

estic vivint dins aquell món.

I ara els fulls estan plens de vida

la dels altres i la meva.

12.5.07

la meva cançó

Potser era un dia clar, no un dia qualsevol
jo no en tenia prou
pujant al primer tren, vaig deixar el meu passat
i el vent que trenca el cel quan l'estiu se'n va.
Però de cop he sentit la meva sang anar de pressa,
però de cop he vist al mirall algú semblant a mi.
Miro les meves mans encara hi puc creure
Miro al meu davant encara hi puc confiar
però demà potser s'acabarà si no marxo per sempre
i demà serà el meu demà on pugui descansar.
Tornaré i sentiré el vent del nord
tornaré i aniré amb el cap ben alt.
Un dia tornaré i sentiré allò que es meu
Tornaré a pertànyer a algun lloc ben aviat
un dia tornaré
Sempre m'has vist i no et pots imaginar
com un home es pot sentir lluny de la seva llar
Però un dia tornaré, aniré amb el cap ben alt
com el sol que trenca el gel quan l'hivern se'n va.
I, de cop, vull sentir de prop la terra que és meva
I, de cop, em vull sentir de cop pertànyer a algun lloc.
Puc veure sobre el mar allà on creix el capvespre
Puc veure més enllà on dorm el dia clar;
i demà ja no serà demà si no puc dir per sempre
i demà no hi haurà demà que si pugui comparar.
SAU

La meva cançó vaig dormir molts dies pensant que jo seria aquella, que jo seria qui tornaria a començar ....

8.5.07

esperant ...

esperava una trucada,
el cor s'altera quan el telèfon sona ...
contesto, i respiro fons, no és tant greu com la meva ment havia imaginat
demà serà un altre dia

el passat sempre torna?

Penso que el passat sempre torna, ara ja ho tenia assumit, vivia amb allò,
creia que la porta estava tancada, i de repent sense saber com ha passat la porta s'ha obert ...
Així en un moment i sense buscar-ho, tot i que ja estava voltant en aquells aires, tot torna, amb més força i obrint la cicatriu que tant anys ha tardat a tancar-se, i ara què? com es continua?
què es contesta davant la pregunta, va valer la pena?
O, i tant que si!!!!!!!!!!!!!
va valer la pena lluitar, patir, no voler ser ...
sinó on seria ara! no hauria viscut tot allò, no hauria conegut la meravellosa gent, tampoc hauria plorat ... perquè la vida fa plorar, la vida és així. Ara només se que sóc més valenta, decidiré el que hagi de decidir, i em tornaré a equivocar, i d'aquí uns anys quan torni a mirar enrera i pensi si ha valgut la pena, tornaré a dir ...
O, i tant que si!!!!!

3.5.07

... avui és un dia rar, fa fred, hi ha núvol i vol ploure ...
tot això em fa pensar en la meva vida, vaig agafant encàrrecs sense donar-me comte que no podré arribar a ells, en el fons no m'importa.
En aquests moments només penso en desaparèixer, en començar de nou a algun lloc i poder ser jo, aquí puc arribar a no saber qui sóc ...